És molt positiu que una televisió pública dediqui temps d’antena a parlar sobre els possibles riscos de l’ús de les xarxes socials, sempre que no es caigui en la demagògia fàcil. De vegades sembla que anar contra la opinió generalitzada puntua en originalitat o pensament crític, però jo sóc del parer de que les xarxes socials tenen més avantatges que perills, sempre que és facin servir amb sentit comú. Com moltes altres eines…

Amb aquesta actitud vaig anar tot content als estudis de TV3 a Sant Joan Despí per participar en el debat “Xarxes vigilades” al programa Millennium que emet el Canal33. Sota la direcció i presentació d’en Ramon Colom hi van participar l’escriptor José Sanclemente, la periodista Carmen Jané, en Tomàs Roy (director del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya) i jo, potser en la doble vessant de periodista de formació (es va parlar molt de mitjans de comunicació) i consultor en comunicació online de professió.

El programa s’ha emès la nit del 16 de març, però el podeu veure a web de TV3:

Us faig un resum de les opinions que m’han interessat més:

• En Sanclemente creu que els mitjans de comunicació estan donant informació a les xarxes socials, i no sempre seguint les regles clàssiques de contrastar informació i de ser rigorosos. «Twitter és un gran mitjà de comunicació».  Els mitjans, diu, no troben l’equilibri entre el temps que cal per fer investigació en periodisme i la ràpida emissió d’informació a les xarxes socials «on no tot és cert».
• Carmen Jané puntualitza, acertadament, que Twitter no és tant un mitjà si no una eina més, i que cal triar a qui seguim.
• En Tomàs Roy explica amb molt de criteri i seny que els comportaments il·lícits que es donen des de sempre fora de la xarxa es reprodueixen també a Internet, amb un impacte potencial més alt per la natura de la xarxa, però sent els mateixos problemes «és cert que hi ha una part fosca a la xarxa però no és inherent al mitjà. No és una xarxa fosca«. Cal educació, formació i sentit comú.
• En Sanclemente està espantat per que ens espien a través de les xarxes socials. Hi ha qui ens estudia, qui escolta el que diem per fer-ne un ús en favor de la CIA i amb aquest neguit ha publicat el seu llibre, la novel·la «Tienes que contarlo». Ens controlen… «em preocupa el seguiment que se’ns fa a les xarxes socials». Arriba a dir que ens poden espiar l’ordinador sense estar connectats… «Nosaltres estem donant pistes cada dia», insisteix en Sanclemente en la visió més perillosa de les xarxes socials. Quan compren, quan diem què volem o quan acceptem estar geolocalitzats pel mòbil.
• En Roy posa una mica de seny a explicant que sempre hi han hagut empreses que estudien el comportament dels consumidors, i que aquest comportament és públic. Però això no vol dir que el ciutadà no tingui la seva intimitat i que aquesta s’hagi de defensar. Tots tenim una vessant pública expressada com una capacitat de compra  i una vessant privada que cadascú ha de decidir fins a on la vol mostrar o preservar. Hi estic totalment d’acord… «A internet, quan es diu alguna cosa o pengem una foto, allò és queda. Molta de la informació que posem a Internet és consultable». Els que treballem en gestió de la reputació ho tenim molt clar…
• Roy explica que «tots hem de tenir capacitat de gestionar la nostra traça digital». També insisteix en que cal educar als més vulnerables, els menors, en l’ús adequat de la xarxa: els pares tenen una responsabilitat molt gran i no sempre els pares i els professors són una referència de coneixement en aquest camp per als xavals.
• La Carmen diu «la xarxa social treu el exhibicionista que tots tenim a dins» i Facebook a més a més ho té molt sistematitzat per donar-te la publicitat segons les teves preferències, Google fa tres quarts del mateix.
• «La situació està descontrolada» diu en Sanclemente referint-se a que les xarxes «s’intercanvien dates» sobre nosaltres. Vaig intentar explicar que cal cercar un equilibri entre el rastre digital que deixem a les xarxes i un ús responsable pel part del ciutadà a l’hora de decidir que pública i que no pública, i que en tot cas, aquesta transparència creixent, la capacitat de saber més dels demès i tenir més informació, pot jugar en favor del ciutadà, que sabrà també més dels nostres polítics i empreses.

El que opino:

• Els usuaris són els que surten guanyant per que amb les xarxes socials poden ampliar la informació que els arriba dels mitjans i cercar què en diuen els usuaris que viuen la noticia en aquell moment. Poden comentar les notícies entre ells en el mateix moment que s’emeten i això enriqueix molt els debats. Els mitjans més espavilats faran servir aquest debat paral·lel a les xarxes socials per enriquir la seva informació…
• Les xarxes socials funcionen per que són una eina social efectiva. Volem ser part d’un grup, per validació social, per la nostra genètica com a mamífers gregaris, i per tant, estar en grup porta avantatges a l’individu. En aquest mateix sentit, l’us de les xarxes socials és positiu per que reforça aquest vincle, i això està molt lluny de ser ramats digitals sense criteri: si els demès hi són, per a mi és útil ser-hi (i per als demès també). Els mitjans de comunicació que entenguin que el seu rol ha canviat potser se’n sortiran.
• Certament cal que cadascú de nosaltres sigui conscient de què vol publicar i que no cal que publiqui a les xarxes socials i a Internet en general: allò que diem serà cercable per a qui en vulgui saber més de qui som. Això pot jugar al nostre favor si en fem un ús responsable, però sense entrar en alarmismes innecessaris ni en conspiranoies, ens podria perjudicar si no hi parem un mínim d’atenció i un mínim de seny i de sentit comú…

Què opines tu?