He tingut la oportunitat de participar en el cicle de xerrades “Visions de la ciència. Joves, adolescents i salut” gràcies a l’amabilitat del seu organitzador, en Lluís Reales. En Lluis em demanava que expliqués què és això de la reputació personal i la petjada digital a una audiència majoritàriament formada per pares i mares que es preocupen per l’ús que els seus fills adolescents puguin fer de les xarxes socials.

Dins l’ànim divulgatiu d’aquestes xerrades, us comparteixo la presentació que vaig fer servir en la Biblioteca del Camp de l’Arpa. Des d’aquí, un agraïment al seu amable personal i als assistents, que van tenir una participació activa i van plantejar preguntes i qüestions interessants.

Encara que no tinc el privilegi de tenir fills, comprenc perfectament el neguit dels pares que veuen com els xavals estan molt còmodes fent servir eines que sovint els progenitors no comprenen. Sovint, aquest ús no es fa amb la maduresa i la responsabilitat sobre les conseqüències dels continguts que publiquen els joves. Un difícil equilibri on la confiança entre les parts és clau: els menors han de saber que els pares els poden ajudar a evitar problemes. I els pares han d’entendre que “desconnectar” als nois de la xarxa no és una opció constructiva ni realista.

La meva visió és positiva: crec que Internet en general i les xarxes socials en particular són eines que, utilitzades amb seny, aportaran més avantatges que problemes. Però no sóc ingenu: l’adolescència vol explorar els límits, no sempre reflexiona sobre la conveniència de dir o fer segons quines coses, i els menors poden ser víctimes del comportament abusiu d’altres menors o dels que no són qui diuen ser.

Per això vaig voler afegir algunes recomanacions, basades en les que he escoltat a cossos policials o a experts en l’ús d’Internet que, a més a més, són pares i educadors. En aquest sentit, recomanar la part de la bibliografia que adreça als assistents als interessants treballs de la Cristina Ribas que també aporta eines útils.

Espero que la xerrada fos útil, que aportés algunes eines i potser una mica de llum. Agrair un cop més la possibilitat de compartir una estona amb una audiència que no és pas la que acostumo a tenir: va resultar una experiència motivadora. Fins la propera!