Com podem obtenir el màxim profit de les nostres notes de premsa un cop les publiquem online? Quines són les dificultats més comuns dels gabinets de premsa a la hora de treballar en les xarxes socials? Per respodre aquestes i altres preguntes sobre el paper dels periodistes als gabinets de premsa i la seva relació amb la xarxa es va organitzar el passat dijous 6 de febrer un esdeveniment al Col·legi de Periodistes de Catalunya anomenat “Gabinets de comunicació a debat”.

Vaig tenir la oportunitat de participar en la segona taula rodona, una taula eminentment femenina (ja era hora!) amb professionals que van exposar casos i idees de les que aprendre. Pel mateix ordre d’intervenció en la taula, aquestes són les idees que em van interessar mes:

La Lola Pardo (autora de l’interessant bloc Mil Millones de Vecinos) va fer una genial, instructiva i interessant presentació en un ritme frenètic que va embadalir l’audència per explicar-nos com la Obra Social de La Caixa es planteja la comunicació 2.0. Va dir joies com ara “en cap moment de la humanitat tots hem tingut tot l’accés a tota la informacióm com avui” i “ mai la humanitat ha tingut tanta por al progrés com ara” . Per a reflexionar, al igual que la afirmació de que la comunicació 2.0 té molt d’antropologia i sociologia per que va de rellevància.

La meva aportació a la taula es va centrar en quatre punts molt breus:

1. La importància d’entendre que una nota de premsa és un contingut ideal per guanyar visibilitat als cercadors, i que per tant, ha d’estar optimitzada per a que Google la entengui, i adreçada al consumidor final, no al periodista especialitzat.
2. Ja que tenim la nota de premsa redactada, que menys que fer-la correr; i ja que sabem que els cercadors premien els continguts d’imatge i vídeo, és una bona idea aprofitar el ventall de xarxes socials al nostre abast per difondre aquest contingut (amb certes puntualitzacions: les xarxes són per conversar, la nota de premsa pot ser un contingut més, però no l’únic: ho explico a les preguntes al final del post)
3. Quan en una organització es planteja la possibilitat de fer servir aquestes sales de premsa 2.0, les resistències més habituals són fàcils d’entendre i d’eliminar: no saber optimitzar texts no és una excusa havent tanta formació al vostre abast; tenir moltes coses a fer no és motiu per a fer moltes coses malament (o de forma millorable) si en pocs minuts podem millorar el resultat de cada peça; i les dificultats tècniques de les organitzacions aquí no haurien d’aplicar: un senzill wordpress pot acabar sent una sala de premsa fantàstica.
4. Una adeqüada combinació de sala de premsa (gairebé com a bloc corporatiu), i un ús pertinent de xarxes socials és un cocktail molt potent i molt efectiu. I en aquest context, els periodistes tenim molt fet: qui millor per fer titulars i tweets, per pensar en paraules clau, per adaptar la redacció a diferents formats, per triar i etiquetar fotos i vídeos que els qui són experts en continguts…

La Silvia Cobo va insistir en que tot esta connectat entre on line i off line i que mantenir relacions personals a través de les xarxes socials. En aquest sentit els periodistes han d’estar formats en l’ús d’eines digitals. Monitoritzar per detectar converses és també important.

La Sonia Armengou ens va explicar les dificultats que té la divulgació científica per a donar a conèixer al públic i a la comunitat investigadora els treballs que està fent l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. El seu equip de comunicació treballa en quatre branques: premsa, publicacions, organització d’actes i suport editorial.

Lola Pardo ens va deixar bocabadats

La Noèlia València va fer una interessant xerrada sobre la evolució de la sala de premsa de la Cambra de Comerç de Barcelona. Veurem la nova versió la setmana vinent, que incorpora eines de web semàntica que segur que ens sorprendran. La Noèlia va fer esment al important treball en xarxes socials que fan al seu departament, treballant amb continguts a Flickr, Slideshare, Delicious i Twitter, així com oferim feeds RSS per etiquetes.

l’Anna Alsina ens va explicar com treballen a l’equip de comunicació d’ESADE: són a punt de llençar ESATE TV fora de Youtube (una aposta per la customització que em sembla arriscada però interessant); els hi funciona força bé fer retransmissions d’esdeveniments en viu via twitter i tenen una xarxa de blocaires que publiquen gairebé 200 posts a l’any. Amb molta generositat va compartir alguns punts interessants per treure’n el màxim profit dels continguts:

• fer títols curts, tuitejables, de 10 paraules o menys
• fer servir bullet points per facilitar la lectura-escanejat visual de la plana
• fer paràgrafs curts, de entre 40 i 70 paraules.

A més a més, ens va recomanar eines que fan servir al seu equip: Crazyegg (per veure les zones calentes de la home), SproutSocial, Piktochart, Social Bakers, Wordle, Tagxedo o Google Url Builder.

La sala del Col·legi de Periodistes, plena de gom a gom

Al torn de preguntes, algunes molt interessants:

• Sobre què enviar a quí, va quedar palès que la millor tàctica no sempre és enviar un arxiu adjunt: la nota de premsa ha d’estar sempre en el cos del mail (i el mail ha de tenir un subject atractiu). I en tot cas, sempre es pot afegir un enllaç per descarregar més info…
• L’instint que gairebé sempre apareix: no voler entrar en xarxes socials per tal que aquestes no es converteixin en un incentiu per a la queixa o en un canal d’atenció a l’usuari. En aquest sentit la meva posició és clara: que no estiguis en les xarxes socials no vol dir que no et critiquin igualment, vol dir només que no ho detectaràs i no hi podràs contestar. Com hem dit, les xarxes són per a la conversa (no per abocar notes de premsa) i sort tindrem si els usuaris volen xerrar amb noslatres. Una queixa és una doble sort, ja que esdevé una oportunitat per solventar un problema.
• Quin és el cost de fer tot això per una pime? Estic segur que una pime en pot treure molt bon profit per pocs calers. Em mullo: amb 3.000 € es poden fer meravelles, per exemple. Obviament, aquí hi podem dedicar molts calers en un disseny fantàstics, una producció televisiva per els vídeos a youtube i per a una consultoria exhaustiva per al seo, i reservar una bon grapat de pressupost per a eines de monitorització. Obviament, l’alternativa es dedicar menys diners i més temps (i les hores de feina són diners). Pero tenir un wordpress digne en marxa, rebre una formació adient en com fer anar twitter, messurar amb google analytics i feedburner i començar a optimitzar els texts que ja tenim per anar alimentant la nostra sala de premsa no costa tant… és més un canvi d’actitud cap a la eficiència online que una qüestió de pressupost.
• Com incentivar els experts que tenim a casa per a que vulguin publicar en el blog? Mateixa pregunta que em van fer la setmana passada a Mondragón (Relaciones públicas y contactos interesantes en las redes sociales), en aquest cas l’Anna Alsina va contestar des de la experiència d’ESADE amb la mateixa resposta que vaig fer servir en aquell cas: alimentant l’amor propi de l’expert demostrant-li la visibilitat que pot guanyar.

No puc tancar el post sense felicitar a la Silvia Majó la composició de la taula i i agraïr-li oportunitat de participar-hi, i agrair també al Col·legi de Periodistes que faci actes de divulgació tant útils i dinàmics com aquest.

A la vostra disposició que van quedar dubtes per contestar: per això tenim els comentaris als blocs!