Big Bang Data, una exposició MOLT recomanable

Tens fins al proper 26 d’octubre per a veure una exposició genial al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Si t’interessa Internet, les xarxes socials i la teva privacitat, t’agradarà. Hi vaig ser fa pocs dies, i volia compartir amb tu tres reflexions que em plantejo després de veure Big Bang Data.

El poder acumulatiu de les dades i com visualitzar-les

S’anomena Big Data a les tecnologies de la informació i la comunicació que treballen amb grans quantitats de dades per a extreure’n coneixement. No es tracta doncs de com dades estadístiques ens permeten entendre certes coses, sinó de com quantitats realment enormes de petites dades ens acabant deixant conèixer més sobre certs fenòmens.
En la exposició podràs veure algunes aplicacions curioses: creuant dades de les antenes de telefonia mòbil amb un mapa de Barcelona pots veure com es mouen els turistes que arriben en creuer a la ciutat. O creuant dades de targetes bancàries amb coordenades de la ciutats, pots veure on s’estan gastant més calers en cada moment.
Recollir les dades ja és possible, tractar-les sembla que també, el següent repte és com visualitzar aquesta informació de manera que sigui útil i fàcil d’entendre. Una de les coses que més em va agradar de la exposició son els exemples de la visualització de dades. El fenomen no és nou: hi ha interessants experiències en el tractament gràfic de dades sobre la campanya de Napoleó envaint Rússia al 1896 (demostrant que les baixes temperatures i el perill de creuar rius van acabar amb gran part dels soldats francesos), o el treball de John Snow sobre com el còlera es va escampar per Londres al S XIX, dades que van demostrar que aquest bacteri es transmet per l’aigua, no per l’aire.

Visualizacion-Carta-Napoleon-Charles-Minard_EDIIMA20140627_0298_13
Un dels punts que més em va interessar de la exposició és el mapa que dibuixa els moviments migratoris arreu del món en els darrers anys, o com els fluxos monetaris de les poblacions que han migrat als països desenvolupats es mou cap als seus països d’origen. Un conjunt de globus terraquis han estat alterats per a reflectir que els mapes poden ser molt diferents si les fronteres depenen de la llibertat de premsa, de les patents intel·lectuals o de cap a on van els refugiats que han de fugir del seu país…

Quant podem saber de tu? Ull amb les teves dades

Si fins ara parlava de com recollir molts petites peces d’informació ens pot portar a tenir una millor idea de com funcionen molts fenòmens socials, i un cop assumim que hi ha força informació que es pot tractar, cal plantejar-se una gran pregunta: què passa quan aquestes dades no són anònimes sinó que tracten de cada persona?
Big Bang Data també ens parla d’això. Hem de ser conscients de que, sobre tot a través del mòbil i de les xarxes socials, sobre nosaltres hi ha molta més informació del que ens pensem.
Impressiona per exemple veure com un jove advocat austríac, Max Schrems, va aprofitar la legislació europea sobre dades per demanar a Facebook una còpia de tota la informació que aquesta empresa té sobre ell. Va rebre un pdf de 1200 planes, inclouen peticions d’amistat rebutjades o xats privats.
La quantitat d’informació que hom publica és enorme. Dues mostres: si imprimim en paper les fotografies pujades a Flickr en 24 hores veuríem que els podem amuntegar per ocupar casi sencera una habitació enorme. O podem veure a Big Bang Data la obra de Christopher Baker, un mur on es mostren de forma simultània més de 5.000 videoblogs personals. Per un costat, ens podríem preguntar si cal que publiquem tot això. Diguem que som ben lliures de fer-ho. La segona pregunta és si som conscients de que hom podria recollir aquestes dades…

L'artista Erik Kessels va imprimir les fotos d'un día normal pujases a Flickr...

L’artista Erik Kessels va imprimir les fotos d’un día normal pujades a Flickr…

Per exemple, dos artistes (Paolo Cirio i Alessandro Ludovico) es van dedicar a recollir de Facebook informació de més d’un milió de perfils reals reals, les van passar per un programa de tractament de dades per a assignar personalitats diferents a aquelles persones en funció de la expressió de la seva cara, i es van inventar un site per a conèixer possibles noves parelles… Ells volien demostrar precisament el nivell d’exposició que estem assumint.
I cada vegada en publiquem més de dades pròpies. Podràs veure tot un recull de noves eines que ens quantifiquen cada cosa que fem, si volem. Una manera interessant de saber més sobre nosaltres mateixos si volem, però una precaució extra que hem de prendre per tal que aquestes dades es quedin en el nostre ús. Per exemple, The Narrative Clip la minicàmara que pots portar enganxada per que faci fotos cada pocs segons i puguis veure després tot el que has fet en un dia, o la Hapifork: la forquilla que t’avisa si menges massa ràpid o si el que estàs enforquillant no et va tant bé com creus.
Fes un pensament abans de publicar segons quines coses, mai sap a qui estarà arribant el que puges a la xarxa.

No és un núvol, és una industria pesada

La metàfora de que Internet és un nuvolet on puges coses i des d’on ens les baixem és molt útil i està molt aconseguida. Però Big Bang Data demostra com n’estem d’equivocats si visualitzem aquest núvol com a un espai net i lleuger. En realitat, la xarxa necessita milers de kilòmetres de cable (per terra i sota el mar), enormes magatzems plens de servidors que consumeixen una quantitat enorme d’energia (en aire condicionat, en energia elèctrica i en gasoil quan la electricitat falla). El nuvol pesa, i molt. Quan puges una foto a Facebook, és molt possible que aquesta foto acabi a Suècia, a Lulea, passat el cercle polar àrtic, on la xarxa social aprofita les baixes temperatures de la zona per estalviar energia en aire condicionat. Sempre dic que les xarxes socials són empreses que busquen el benefici econòmic, com a totes les empreses. Ser conscients de la part física de la Xarxa també és un bon principi…

La part física de la Xarxa: mapa dels cables submarins  a Àsia...

La part física de la Xarxa: mapa dels cables submarins a Àsia…

Ni tan bo, ni tant dolent

Com totes les eines, el Big Data potser tant positiu o negatiu com l’ús que en fem. En tot cas, no hi ha marxa enrere: l’any 2002 va ser el primer moment on el món tenia més informació en format digital que en suports analògics, però al 2007, el 94% de tota la informació del planeta es digital. La exposició mostra alguns exemples que neixen de la iniciativa ciutadana, o que demostren com progressem com a societat i com a individus. M’interessa especialment com la visualització d’aquestes dades es converteix en coneixement. Però hem d’estar alertes davant qüestions com a qui estem donant accés a les nostres dades i per a què…

350x235_BBD_CCCB

 

Este artículo fue publicado en Lecturas y etiquetado como , , , , , , , , , , , . Guarda lapermalink.

2 Comentarios en "Big Bang Data, una exposició MOLT recomanable"

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


*